Diuen que en aquesta vida a vegades t'has de posicionar. L'altre dia, i gràcies a un article del digital La Mira -que per cert dirigeix el lleidatà Francesc Canosa-, es va encetar un interessant debat a Twitter sobre quina era la nomenclatura més còmoda per als habitants d'aquest tros de terra, anomeneu-la com vulgueu. La de les comarques lleidatanes. I en van sortir algunes reflexions interessants. Lleida d'entrada sembla centralista, i és ben cert que mai a algú de Vic o de Sabadell els hagin titllats de barcelonins. Ser de Ponent implica una situació geogràfica i que pot donar a entendre que hi ha una centralitat llunyana. Un fet que agreuja allò de ser de l'oest. Se'n senten, de l'oest, els de la Segarra? I els de Solsona? Els solsonins potser no es senten ni de la província, terme que potser també s'haurà de revisar quan comencem a parlar de debò de les vegueries. Ser de la terra ferma sembla que ho utilitzen més els habitants de la resta de Catalunya que nosaltres mateixos, i el concepte de plana de Lleida entronca amb el mateix problema del centralisme de la capital. I de planes, les Garrigues altes, poques. A més, que més amunt de Balaguer potser aquests conceptes ja els queden lluny. A aquesta regió, digueu-li com vulgueu, ens falta definir-nos. O potser no, que cadascú sigui d'on li vingui més de gust i es digui com li vingui en gana. Però no em discutiran que aquest debat sempre suggereix disputes i que inclús marquen políticament. Per cert, deixeu-me dir que a mi, junedenc vivint a Lleida, ser lleidatà no m'incomoda. Per allò de posicionar-se, dic.