Temps enrere a l'instant en què em poso a escriure aquest text ho hauria fet sense l'ordinador, com és obvi. Sense llum elèctrica i, per tant, vora una espelma o un llum d'oli penjant del ganxo, llapis, paper i a poca distància de la llar de foc. La Maria Rosa d'Almatret m'explicava que, una vegada entraven els mesos gèlids, davant la llar de foc s'hi passaven moltes estones. Les dones hi cosien, o preparaven la cassola i truites per sopar, per exemple. I com que llavors no duien pantalons i amb prou feines uns mitjons a tall de turmell, les cames quedaven exposades a tanta escalfor que els sortien unes taques rodones d'un color granatós a la pell. En deien vaques, i no marxaven, però i què, pitjor hauria estat passar fred. A ningú li agrada passar fred. Per això aquests dies ens arraulim, com alguns gats que només a l'hivern se'n recorden de les faldes.