Al final del carrer de Sant Joan, a Almatret, hi ha una caseta on el metge hi vivia i hi tenia el consultori. La construcció té un petit porxo amb un banc a banda i banda de la porta d'accés. Al cap dels anys, però, a part de fer la funció de consulta mèdica, la casa va passar a dispensar un altre tipus de remei potser tant o més efectiu que les pastilles o els xarops que s'hi poguessin receptar. I és que algunes nits d'agost, a la fresca i lluny de les temptacions de xafarderes darrere les persianes, s'hi refugiava alguna que altra parella que no tenia altre lloc on anar a recaure. Allà les hores passaven, ingràvides, projectant fantasies que mai s'han arribat a complir. I així i tot, malgrat la major part d'històries que van nàixer sota el porxo de Cal Metge van acabar en mal d'amor, ningú els traurà l'analgèsic d'aquell moment entre besades i mans buscant tendresa per sota la roba. Ningú ens les traurà, vaja.