Devia ser l'any 2006 que la nostra entitat va començar a escriure regularment al SomGarrigues, un periòdic que sempre ens hem estimat, perquè va néixer amb objectius compartits: vertebrar una comarca poc cohesionada i dotar-la d'una eina informativa que suplís la manca de veu pròpia que tenia fins llavors. Ara el Som forma part del paisatge mediàtic i està a punt de complir 20 anys, un temps que no ha estat en va sinó que ha contribuït, sens dubte, a aconseguir aquells objectius. I ens l'estimem, també, perquè va ser impulsat, en part, per gent que havia format part de l'Ateneu i que va creure que calia fer un pas més enllà. El paper de l'Ateneu com a llavor, doncs, ens fa sentir orgullosos. Hi ha entitats que neixen i moren en si mateixes, que quan pleguen han aportat molt dins d'un àmbit molt concret però sense sortir de la frontera estricta del que això representa. A l'Ateneu, res del seu voltant li és aliè, per dir-ho d'aquesta manera. Com tots els ateneus al llarg de la història és, per definició, un espai de debat i de proposta, de mirada crítica i de voluntat cohesionadora i transformadora.

De tot això n'hem estat parlant aquí en tots aquests anys. Primer, i durant molt temps, aprofitàvem aquesta secció que molt amablement ens cedia l'empresa Verlan, a qui des d'aquí agraïm la generositat, per explicar els actes que fèiem. Exposicions, xerrades, concerts, etc. Era una mena d'agenda, amb un apartat fix per a les activitats del Club Ciclista Ateneu, una altra de les complicitats sorgides d'aquest paper que dèiem de l'Ateneu com a llavor i paraigua i que ha fet el seu propi camí.

En sintonia amb els canvis en els hàbits d'accés a la informació i el creixent pes de les xarxes socials, la secció ha anat abandonant el seu paper d'agenda, que ja no tenia sentit, i ha esdevingut un espai d'opinió (per això ens van posar en aquestes pàgines). Però tot té un final. Ara, mantenir aquest espai amb quelcom interessant a dir ens costava cada vegada més. Hem provat diferents maneres, però se'ns fa costa amunt, per què negar-ho. 13 anys després hem decidit donar per esgotada aquesta secció. L'Ateneu no mor ni plega, només deixa d'expressar-se en aquestes pàgines, que segur que algú o altre ocuparà de grat. Moltes gràcies, Som, per deixar-nos una habitació de casa vostra tots aquests anys. Llarga vida i bona feina!