Ara fa vuit anys, per aquestes mateixes dates, el març del 2011, l'Ajuntament de les Borges Blanques aprovava per unanimitat inicialment els estatuts per a la creació d'un consorci que havia d'incloure, a més del de les Borges, els ajuntaments de Juneda, Castelldans i Cervià, el Consell Comarcal i un consell assessor format per entitats ambientalistes, clubs esportius i Bodegas Torres. L'objectiu era vetllar per a la preservació i millora de l'Espai d'Interès Natural dels Bessons, un paratge compartit entre els termes municipals d'aquests pobles, amb una part important propietat de l'empresa vinícola i espai predilecte de pràctica de la bicicleta i el senderisme. La iniciativa tenia lògica: ajuntar Administració, propietaris i usuaris per consensuar accions sobre un espai natural compartit, estimat i sobre el qual planaven, i continuen planant, amenaces diverses de deteriorament.

Igual que ara, fa vuit anys estàvem a les portes de període electoral, que va començar quan aquells estatuts de consorci es trobaven en exposició pública. 
Les eleccions municipals van suposar bastants canvis de govern: a les Borges Blanques, a Castelldans, a Cervià i al Consell Comarcal, on es preveia que el consorci tingués la seu, va canviar la correlació de forces. No obstant això, l'exposició pública va fer el seu curs, va finalitzar sense al·legacions i, per tant, aquells estatuts van ser aprovats de manera definitiva pel ja nou alcalde de les Borges, Enric Mir, que va entrar a govern quan el document encara estava en exposició pública i, per tant, va signar l'aprovació definitiva, en el que segurament era una de les seves primeres accions polítiques en el càrrec. 

Això passava el juny del 2011. I així va acabar. El que tot just havia de ser el començament, que havia de servir per anar a trobar els nous ajuntaments de Juneda, Castelldans i Cervià i el Consell Comarcal i començar a bastir el consorci, va ser precisament el seu final, perquè ja mai més va sortir del calaix. La qüestió va reaparèixer en forma de moció en algun ple, això sí, que incloïa punts extrets literalment d'aquells estatuts i es demanava que es convoqués el consorci però, inexplicablement, va ser rebutjada.

Una de les reivindicacions d'aquell moment, en què es construïen les basses de regulació del Segarra-Garrigues a la zona, era evitar que aquestes s'alimentessin mitjançant línies elèctriques, tant aèries com soterrades, i s'apostés per sistemes d'energia renovable. Les entitats, com hem dit altres vegades aquí, vam ser qui hi va acabar estant a sobre, reunint-se amb Regsega,  i avui no tenim línies elèctriques creuant la zona. El 2012 fèiem la primera caminada reivindicativa, una mostra del paper que tocava tornar a fer, sense l'acompanyament de les institucions. I parlem de línies elèctriques com podríem parlar de rompudes, de brossa o de corriols malmesos, temes sobre els quals hem anat posant el focus a cada caminada. Ara en fem una altra, el 27 d'abril. Potser hem errat en no insistir més amb el desenvolupament del consorci. Ara que tornen a vindre eleccions, potser és moment de fer-ho.