“Això no serveix per a res", "Per què no aneu a bloquejar les fronteres?", "Perjudiqueu el comerç local", són alguns dels comentaris que sempre apareixen quan hi ha una vaga general. No passa gaire, perquè de vagues tampoc n'hi ha tantes, però és un símptoma que convida a reflexionar una mica sobre conceptes com comunitat i solidaritat. Les mobilitzacions, en general, acostumen a ser molestes. Per a tothom, per qui les impulsa i organitza (a algú agrada deixar hores en reunions, preparació de material i manifestacions? No és pas cap hobby), per qui s'hi troba i per qui és l'objecte de denúncia. Potser hem ens acostumat molt a mobilitzacions agradoses, amables, de passejar-nos somrients com si es tractés d'una festa, i la història ens ensenya ràpid que això és, precisament, l'excepció.

Molèsties a banda, ens omplim moltes vegades la boca de sentiment de poble, de fer pinya, d'anar a la una com a mètode de progrés i potser oblidem que un poble també es cohesiona a través de la solidaritat. No només aquella solidaritat de suport a casos o desgràcies particulars, sinó, sobretot, la solidaritat col·lectiva, la que ens fa actuar com un sol subjecte, la que ens fa avançar tots a una i això, quan hi ha una vaga general, es demostra abaixant la persiana. "Oh, és que hi perdo". I el que l'ha abaixat, no hi perd? Quan en una comunitat, a l'hora de defensar uns drets col·lectius que afecten tothom, uns fan el sacrifici de perdre un dia i altres no i, de retruc, es poden beneficiar dels que s'han sacrificat, qui són els solidaris?

El sentiment de poble passa per gestos com aquest, passa per deixar de mirar-se el melic per un dia i anar a una. Que són coses abstractes? Que no hi ha un guany directe, quantificable i immediat? Potser sí, però la defensa i reivindicació dels drets sempre ha estat així, a mitjà o llarg termini i a base de perdre-hi una mica un dia per guanyar-hi més l'endemà. Mai ha avançat sola, la conquesta de drets, i mai han estat blindats definitivament, encara que hagin estat escrits a la llei.

"Això no serveix per a res". La resposta és clara: diga'ns què és el que serveix i en prendrem nota. "Per què no aneu a bloquejar les fronteres?". La resposta és clara: per què no vens a les reunions i ho proposes? "El dia que aneu a fer no sé què, aviseu-me, però mentrestant...". Doncs mentrestant vens, deixes les hores que hi deixem la resta i proposes. Què seria del poble, sense la gent que pensa més enllà de les parets de casa seva?