L’any 2012 és quan el tema de la carretera N-240 comença a agafar cos. Va ser, i cal dir-ho així, a partir de l'estudi que l'Ateneu i Conca22 vam presentar simultàniament a Lleida i Tarragona. Aquell dia, l'alcalde de les Borges va vindre, va escoltar i va combregar amb la proposta de rescat de l'AP-2. I això va ser així al llarg dels 2012, 2013 i 2014. En una reunió amb la subdelegada del govern espanyol a Lleida el 2012, per exemple, Enric Mir va donar-li l'estudi en qüestió. Aquelles tesis van quedar reflectides, fins i tot, al manifest fundacional de la plataforma Prou Morts el 2013, promoguda pel mateix alcalde. I el punt culminant va ser el 2014, amb la declaració de Montblanc i la de les Borges, quan aquell moviment prenia una força enorme, amb una pluralitat i transversalitat molt potent, social, política, empresarial i geogràfica.

A partir de llavors, no sabem per què, la plataforma Prou Morts, liderada per Enric Mir, va erigir-se com a únic portaveu del tema. El zoom es va tancar, geogràficament, socialment, políticament. Se suposava que la plataforma havia de servir per canalitzar tota aquella potència, però ha acabat resultant un anestesiador de la mateixa. A aquella multitud d'agents no se'ls ha tornat a convocar mai més junts. Per no convocar, ni els suposats integrants de la plataforma han estat cridats a cap reunió en l'últim any. De temes per fer-ho n'hi ha hagut, com la desviació última de camions, però ni així. La plataforma, al capdavall, és Enric Mir, que va per lliure. Una llàstima acabar així.