Acumulem bastants mesos en situació d'excepció. Per molt que s'hagi aixecat l'article 155 de les nostres institucions i per molt que hi hagi un Govern que pugui funcionar amb relativa normalitat, seria enganyar-nos si afirméssim que la tempesta ha passat i que vivim en calma i en pau. Hi ha nou presos polítics i hi ha exiliats que no poden tornar a casa. Cap d'ells pot viure una festa major al seu poble i amb la seva gent. Per això, no s'entendria que nosaltres, ara, visquéssim les nostres festes majors com si no passés res, que ens oblidéssim d'ells durant aquests dies, que féssim un parèntesi en la lluita per les llibertats i en contra de la repressió. Seria immoral, perquè als nostres pobles també ens vam comprometre amb aquell referèndum, vam amagar i transportar paperetes i urnes, vam sortir al carrer a defensar col·legis electorals i vam votar en massa. Seria injust que mentre altres peces d'aquell puzle que va ser l'1 d'octubre estan privades de llibertat, nosaltres els giréssim l'esquena.

No estem dient que no gaudim de la festa, que no la celebrem amb tots els ets i uts, perquè un dels objectius de la repressió és prendre'ns també l'alegria, però aquesta és compatible amb el record dels presos i exiliats, sigui amb elements a la via pública, sigui amb un llaç a la solapa o sigui en els parlaments dels pregons. A algú li pot carregar, però no estem aquí per no molestar, sinó per reivindicar uns drets i unes llibertats que, en aquest Estat espanyol, cada vegada estan més en risc. Que no ens venguin la moto amb la "neutralitat de l'espai públic". Des de quan l'espai públic ha estat neutral? Des de quan hem de recloure'ns dins de casa per expressar opinions? Neutralitat de l'espai públic vol dir que hi poden tindre lloc totes les expressions, no aquestes les haguem de guardar a casa. O, més ben dit, només algunes, perquè qui branda ara la neutralitat de l'espai públic només en vol veure una part, d'amagada. Les altres simbologies no li fan nosa. I aquesta sembla que alguns volen que sigui l'altra batalla per lliurar: la llibertat d'expressió. Una més que no ens podem permetre el luxe de perdre. Ni que sigui festa major.