Acabem de sortir de les festes nadalenques, que si cagations, que si caps d'any, que si cavalcades de Reis, i representa que ara hauríem d'entrar en un llarg i anodí període de calma i reclusió. Però resulta que el calendari és capriciós, que el santoral cau quan cau i que la majoria de pobles tenen el costum de tenir un patró. I, ves per on, se'ls acudeix de celebrar-ho. I així tenim una sortida de gener i un inici de febrer de Sants Antonis, Sants Sebastians i Sants Blais, per exemple, en què sí, trobem misses i processons, però també balls, concerts, espectacles diversos o sardanes, per citar-ne alguns.

Tot això, amics, és cultura popular. Una cultura popular que sovint queda mig amagada, secundària, que sota la forma de festa major d'hivern sembla com si quedés acomplexada respecte a la gran i alegre festa major d'estiu. Des d'aquí ens atrevim a afirmar, però, que segurament és en aquestes festes petites d'hivern, les dels patrons, on trobarem més autenticitat, més originalitat, més singularitat, i això és el que no podem permetre el luxe de perdre o girar-hi l'esquena. Fet i fet, quantes festes majors d'estiu van a raure a les mans dels mateixos programadors i semblen calcades les unes a les altres?

En canvi, una processó al patró és insubstituïble, no té cabuda en cap esquema de cap empresa dedicada a l'oci. És quelcom profund, ancestral. Com ancestral és l'arengada que cada any s'esmorza a l'Espluga Calba per Sant Blai, amb una manera específica de cuinar-la, l'anomenat sometent. L'autenticitat dels fogons parats a l'entrada de la cooperativa no es troba enlloc més! O la mena de ritual amb què es fan les magdalenes aquests dies a Alcanó, o la benedicció de candeles i el cant dels goigs a la Floresta, o els Quintos i Gitanos a la Granadella, o els Tres Tombs a les Borges, o les popetes d'Almatret per Santa Àgueda. Parlant de Santa Àgueda, que també és ara, segur que no hi haurà cap poble on les associacions de dones no es trobin i facin algun dinar o sopar entre elles. Benvinguts siguin aquests moments! I benvingut sigui el carnaval, per al qual s'està preparant també tota la comarca! Siguin processons, siguin arengades, siguin magdalenes, siguin popetes, siguin versots, siguin goigs, tot neix de molt endins, es perd en el temps. Pot agradar més o menys, però és el que som. Som tot això i som discomòbil i xaranga. Res ens sobra, res ens és aliè. Visca la cultura popular!