Què us semblaria si, quan vinc a visitar la família a les Borges, digués que vinc a Espanya? Espero que la gran majoria em respondríeu que no, vatua listo, que les Borges són Catalunya.

Doncs imagineu ara com ens sentim certs catalans del nord (aqueixos catalans que tenim passaport francès, com vosaltres teniu l'espanyol), quan gent de les Borges veniu a Catalunya Nord i dieu que aneu "a França".

No ho dic per emprenyar. Les Borges estan agermanades amb la població rossellonesa de Toluges (i no Toulouges com l'han rebatejat els francesos), un poble vora el meu, Bao (i no Baho). Un agermanament que, al meu parer, cal saludar i reforçar per aconseguir cada dia més una relació entre dos poblacions catalanes que, com la resta de Catalunya, estan separades per una frontera estatal que Espanya i França ens van imposar en el fatídic Tractat dels Pirineus. Un tractat en que les monarquies espanyola i francesa es van posar d'acord per esquinçar el Principat de Catalunya. D'aquesta manera la Catalunya primigènia (allà on nasqué Guifré el Pilós, on hi ha les comarques corresponents als primers comtats catalans, el bressol de la nació catalana) va passar a ser «francesa».

Des d'aquell malaurat tractat de fa més de tres segles la població autòctona del Conflent, el Vallespir, el Capcir, el Rosselló i l'Alta Cerdanya ha resistit a l'afrancesament de totes les maneres. Revoltes, alçaments, manifestacions i creacions d'escoles i mitjans de comunicació en català malgrat l'hostilitat de la França jacobina i... de la indiferència de la Catalunya que es va quedar sota domini espanyol.

Imagineu, doncs, com ens sentim els nord-catalans que continuem la lluita per mantenir la catalanitat d'aqueixes terres quan catalans de la Catalunya encara espanyola (espero que per poc temps!) ens diuen que venen «a França».

Veniu a Catalunya Nord que sí, està inclosa a l'estat francès. Com vosaltres a l'espanyol, per ara.

I us ho diu un lleidatanorossellonès que, per atzars i lluites que ara no venen al cas, va haver de marxar de Lleida per fer cap a la llesqueta del septentrió de Catalunya fa gaire 40 anys. I que té clar que quan ve a les Borges, a veure família i amics, no es troba a Espanya.

Vualà (com diem a Catalunya Nord)