Recordo que quan era petit, el fet de pertànyer a una entitat local era una mena de reconeixement i orgull per una casa. Formava part de la dinàmica de dinamitzar el municipi i una eina per mantenir la convivència al poble. Les juntes i les associacions defineixen el caràcter d'un poble, són la seva ànima i la seva representació.
Sense aquestes entitats, un poble es despersonalitza, perd la seva identitat.

Tristament, cada vegada més comprovem com el caràcter individualista ens acaba posseint. Estem més còmodes a casa, tancats mirant pantalles i desconnectant del món real. Molts estem apuntats a associacions per compromís i quan sortim elegits és més un mal de cap que una alegria. La sensació és que poc a poc ens anem aïllant i deixem que passi. Ens fa mandra sortir, ens fa mandra organitzar, som més exigents, volem que hi hagin activitats si no n'hi ha, però sense haver-ho d'organitzar. Això comporta que molta gent que encara queda il·lusionada amb associacions i entitats acabi per llençar la tovallola, es cremi, i que la funció i gestió d'aquestes entitats recaigui sobre els ajuntaments locals, i els seus treballadors que cada vegada han d'assumir més competències que formaven part del dia a dia i del teixit social del poble.

Ens preocupem a l'hora de parlar del despoblament, però és essencial mantenir les associacions municipals, lluitar per elles i evitar que la seva història i tradició caiguin en un pou mort. Necessitem fer poble, ajudar-nos entre entitats i no parar de fer activitats. És difícil, fa mandra, i se'ns plantegen dues opcions, o deixar que morin o intentar-ho. I estic segur que la majoria ens decantarem per la segona.