Opinió
Centre d'Estudis de les Garrigues

Centre d'Estudis de les Garrigues

El guardià de la memòria de Bovera

Aquests últims anys he estat un assidu de les biblioteques i m'he adonat que iniciatives privades, avalades per entitats públiques, han fet grans esforços a l'hora de publicar la història del nostre territori i de donar a conèixer els orígens, cultura i tradicions d'algunes poblacions. Gairebé sempre surt a la llum quan algú, identificat amb el lloc, té la voluntat, la il·lusió, els coneixements i els recursos per tirar-ho endavant. Cal dir que alguns pobles encara tenen molt per aportar. De moment, poc en sabem. Caldrà identificar els guardians de la memòria i acompanyar-los en les petjades del seu coneixement.

L'any 2018, en l'estudi d'alguns pobles hi havia poques aparicions sobre la seva història. L'única font d'informació es trobava entre la gent gran. Vaig triar Bovera, un dels més desconeguts de les Garrigues. Queda molt oblidat, tot i que al seu dia fou una de les vies més importants de la província, Lleida-Flix, port fluvial de l'Ebre on en llaüts baixaven el gra d'Aragó que subministrava Lleida i Barcelona. Josep Lladonosa va dir que "Bovera estava situat en els confins de les Garrigues". I el bisbe Messeguer recordava, de la seva visita pastoral al 1891, la gran dificultat geogràfica, sobretot, a la tornada, pujant el coll de la Granadella.

Dels temps d'ara, tothom em va donar un nom. Ramon Farré Ferran de cal Sastre (1929-2020), un homenot de les Garrigues, pagès i alcalde durant vint anys (1983-2003), que estimava el seu poble, la seva comarca i amb qui aquests dos últims anys he compartit històries i vivències. Ens havíem proposat un objectiu: fer Bovera més visible. Ell, sens dubte, ho va aconseguir i no només sent la font d'informació per a tots aquells que han escrit sobre Bovera i la comarca. Parlo, sobretot, de l'escriptor Joan Bellmunt.

Ramon Farré va portar l'aigua de reg a Bovera. Al costat de quatre alcaldes més dels pobles de la Granadella, Bellaguarda, Torms i Juncosa, van assolir la fita més important fins a dia d'avui perquè segueixin vius, però caldran més Ramons per salvar la despoblació del nostre territori. El 31 de juliol l'amic Ramon ens va deixar. Gràcies per tot. Ens deixes un gran llegat, la teva iniciativa, la teva força i el teu sentir per Bovera i les Garrigues.

Josep Llurba Abella