El matí del dissabte 24 de maig d'aquest 2025 va tenir lloc a Puiggròs la inauguració de la plaça del castell, rebatejada com a plaça Manuel Vidal de Càrcer (1906-1998). Sí, a Puiggròs hi havia un castell, un enorme edifici situat en un extrem del terròs que sosté el poble -silueta inconfusible amb vistes a tota la vall-, la primera notícia del qual data de l'any 1190, construït damunt d'una estructura anterior. A cavall entre l'estil romànic i el gòtic, el castell medieval, que ja llavors comptava amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja, es va anar adaptant als usos de cada moment, convertint-se en un palau durant els segles XV i XVI. Per les seves sales nobles hi desfilaren els Montsuar i els Cardona, dames i cavallers els noms dels quals ningú no recorda i que es desdibuixen com ho feu el castell palau, reconvertit per a funcions agrícoles ja des del segle XIX.

Fa pocs anys, l'Ajuntament comprà el castell i un grup de persones vinculades a Puiggròs, van decidir recuperar-lo. La recerca duta a terme durant anys per l'escriptor de Puiggròs, Joan Bellmunt i Figueras, ha facilitat el camí als arqueòlegs, historiadors i arquitectes, la feina dels quals ha permès que ja s'hagin realitzat les fases de desenrunament, consolidació de parets i murs i substitució de la coberta, com bé es va explicar en els parlaments d'aquell 24 de maig, just abans que en Manuel Vidal fill, que va viure al castell fins als deu anys, descobrís la placa amb el nom del seu pare, el baró de Casa Sobies, senyor de Puiggròs i últim amo que habità el castell. Tres actrius del grup Teatre de Sorra Garriguenc van recrear una de les visites del baró a Puiggròs: el poble es vestia de festa, l'església s'omplia de gom a gom, els masovers del castell preparaven les millors viandes, es ballava sardanes i la canalla jugaven a trencar l'olla enmig de rialles i corredisses. Desitgem que amb la restauració del castell i l'estudi del fons de l'Arxiu de Casa Sobies -propietat de Manuel Vidal fill- es pugui recuperar la història que encara batega entre els seus murs.

Montse Esteller