Als 40 anys de la inauguració del monument a Agustina d'Aragó a Fulleda, el març de 1986, commemorant-ne el segon centenari del naixement, potser ja podem reflexionar del que va representar aquell esdeveniment i de les repercussions posteriors. Sens dubte, a instàncies del llavors alcalde, Ramon Santamaria Prats, i a través d'una comissió mixta i l'ajut de bona part de la població i de diverses administracions, amb assistència de personalitats de prestigi, el petit poble de Fulleda es va donar a conèixer arreu com no havia passat mai abans. A més, l'any següent, amb la col·locació del canó definitiu es va acabar el conjunt monumental. Només per això, segurament, tot plegat hauria valgut la pena. Al mateix temps, un carrer es va passar a anomenar avinguda d'Agustina Saragossa i Domènech i es va publicar un llibre d'història local que feia especial insistència en la investigació dels orígens familiars fulledencs de l'heroïna del Portillo, que ja forma part de la bibliografia de molts estudis posteriors.

Passades aquestes dècades, què en queda de tot plegat? Dos esdeveniments actuals, una fira al setembre i una marxa al març, tenen el cognom d'Heroica tot fent referència a Agustina Saragossa. A més, el monument s'ha convertit en un punt de trobada per determinades dates, com per la Diada, i la figura es vestida amb elements reivindicatius com pot ser roba de color lila (feminisme) o groc (amnistia dels presos polítics catalans) o enarborant una estelada. En tot cas, lluny de qualsevol mitificació de caire espanyolista, absent ja des del primer moment, la figura es projecta a Fulleda en el seu vessant més feminista i alliberador. Contradictori? No més que l'ús divers que es fa de moltes altres figures històriques. Cal, però, "esprémer" més l'Artillera?

Santi Arbós