Opinió
Sílvia Pallejà

Sílvia Pallejà

Terra d'acollida

Pobles amb personalitat pròpia on es respira aire més o menys net, on la gent et fa sentir la sensació d'ambient i caliu veïnal. La naturalesa a l'abast, escoles rurals amb poc aforament i amb una educació molt personalitzada, comerç local on t'espera una amable salutació, i sobretot un ritme de vida slow life. Tot això és el que crida l'atenció a aquells que durant el confinament han estat fent teletreball i a càrrec de l'educació dels seus fills en un pis de 80 m2. Aquests busquen un entorn calmat i on un possible nou confinament sigui més light, mentre que als micropobles busquem augmentar la població. Tothom hi guanya.

No en tenim dades, però els que vivim i coneixem els petits pobles de les Garrigues sabem que hi ha un microdegoteig de famílies que aposten per la vida al poble. Una bafarada d'aire i motiu d'alegria per a les escoles i nous veïns que segur que aportaran una nova cultura, un nou ofici i una nova manera de veure i viure la vida. Però no n'hi ha prou amb l'aire net, necessiten comoditats, millors serveis i connexions, preus assequibles dels habitatges i oportunitats laborals. Els pobles han de poder adaptar-se als canvis: pobles que passin de societats tradicionals a societats multiculturals. Pobles que passin de les oportunitats laborals al camp a oferir opcions de teletreball gràcies a l'arribada d'alta connectivitat. De pobles amb cases abandones a pobles amb fàcil accés a l'habitatge. Els pobles han de canviar per garantir la seva supervivència i la gran administració no ho posa fàcil: la suma de departaments que imparteixen la seva pròpia norma per autoritzar, des de la cadira d'un despatx, el permís per obrir un negoci, per fer-te una casa, etc. Els pals a les rodes són la seva especialitat.

I des dels pobles no podem restar impassibles davant la necessitat d'aquest nou moviment. Hem de denunciar la falta de flexibilitat de l'adminstració que frena el seu creixement. I mentrestant donar a conèixer les virtuts del que significa viure al poble, i aprendre a rebre amb els braços oberts la gent disposada a fer un canvi en la seva vida. I que el desconegut es faci conegut.