A l'aire ja es respiren ganes d'estiu i és que aquesta setmana ja hi som. De sobte, després d'un llarg any de pandèmia, ens hi hem trobat i sembla que aquest estarà ple de permissibilitats que ens semblen tot un luxe. Així i tot, la pandèmia sempre estarà al nostre pensament i la pregunta "com vas passar la quarantena?" no deixarà de ser utilitzada fins d'aquí un bon temps. Per això sembla a vegades que cal atrapar tots els dies que ens vam passar a casa. Hi ha una generalitzada sensació que s'ha perdut el temps i que l'actual cal omplir-lo al màxim, sobretot en aquestes vacances d'estiu. Em pregunto si és un desig sorgit del veritable anhel del present o si és un desig que intenta omplir un buit que no existeix, però que escau a la perfecció a mercats que de veritat s'han trobat buits de clientela.