Opinió
Emma Tost

Emma Tost

Normalitzem prioritzar la salut mental

El darrer 23 de juliol van començar els Jocs Olímpics i des de llavors s'han anat esquitllant als titulars. Ara bé, la notícia que potser ha tingut més ressò ha estat la retirada de la gimnasta americana Simone Biles per preservar la seva estabilitat mental. Es pot especular els motius de la retirada de la gimnasta, que gairebé s'havia convertit en símbol americà, però potser caldria observar el pes que la salut mental té en competicions d'elit i ensems en les nostres vides. És un tema que s'ha mantingut com un tabú durant molts anys però s'ha fet un llarg camí per normalitzar-lo. Encara sonen insults com "estàs boig!", però quina és la definició d'aquesta bogeria, d'ansietat o de pressió, o és que només es té dret a visibilitzar la importància de la salut mental en concrets ambients hegemònics com els Jocs Olímpics? Sigui a Tòquio o a casa nostra, som persones, humans que sentim i bateguem i que tenim respostes diverses al nostre entorn. Tenim poder en les paraules, insults i bromes que fem i de tal forma també les podem fer servir perquè primar la salut mental no sigui una notícia tan sorprenent.