Potser és cert que sent del país que som considerem el referèndum una eina de democràcia idealitzada. En tot cas, és evident que consultar qualsevol tema a la població és més democràtic que no fer-ho. Ara bé, cal no oblidar que de moment, els referèndums els convoquen els governs i, com a tals, no deixen de ser una estratègia política més. No és en va que alguns presidents del govern espanyol hagin considerat que els referèndums són "una estafada a la democràcia", que argumentin que els d'autodeterminació s'han de fer a tot l'estat i també que, evidentment, mai és el moment de tirar endavant una consulta sobre la monarquia.

De la mateixa manera, el govern català s'apunta a la perversió de l'eina duent a terme un referèndum sobre els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu, però només en aquelles comarques que previsiblement hi seran favorables.
I en un terreny més internacional, Volodímir Zelenski demanava fa pocs dies una consulta europea per veure si acceptàvem Ucraïna a la Unió, mentre que el seu país havia intentat solucionar la voluntat de secessió del Donbass mitjançant l'exèrcit. I el que és el més gran dels súmmums, que un referèndum al Donbass (igualment com el de Crimea) el proposi Rússia després d'embarcar el mateix país en un conflicte d'abast mundial amb repercussions extremes per a la mateixa població sense que se'ls ocorri preguntar ni ase ni bèstia a ningú.
Cal establir mecanismes perquè sigui la població la que tingui el poder de forçar els governs a convocar les consultes i que aquestes siguin vinculants. Si no és així, mentre siguin els governs els encarregats de portar-ne la iniciativa, sempre correrem el perill que esdevinguin una simple manera de justificar decisions polítiques ja preses.