Hi ha qui aprofita la festa major per retornar al poble on va viure la infantesa, hi ha qui es retroba amb amistats, hi ha qui aprofita per estrenar un nou vestit i hi ha aquell que engalana el balcó amb la senyera. Cada poble la viu segons les seves tradicions i costums, però en tots ells el tret comú és la interacció i la vida social. La festa major dels pobles és el màxim exponent de les festes populars, i com a tal és aquella que neix del poble i per al poble. Viure l'espai públic, bolcar esforços i voluntats en organitzar, participar, engalanar i celebrar en un lloc de retrobament, d'esbarjo, d'àpat i de festa, des dels col·lectius social i associacionisme.

Tot i això, tinc la sensació que en molts casos les festes majors van en decadència, amb la pèrdua de població dels pobles petits, es van perdent les persones que organitzaven i eren promotors de la festa, agafant, cada cop més, el roll d'organitzador l'administració pública que omple el buit participatiu de la comunitat. La població es converteix en una consumidora de serveis oferts per l'administració local i en un simple usuari de les festes. I cada cop celebrem festes menys lluïdes: sense banderoles a la plaça, àpats populars organitzats per càterings, se suprimeixen activitats tradicionals i amb identitat única per falta de participants i escassegen les escala en hi-fi i els balls de festa major.

La Festa Major ens dona l'oportunitat de créixer comunitàriament parlant. Les entitats del poble han de ser els agents promotors i actius de la festa, com a eines d'inclusió i participació, per ajudar a arrelar i crear sentiment de pertinença, per tornar a ocupar i reinventar l'espai públic festiu del poble i per al poble. I així, entitats, administració i veïns han de donar el sentiment col·lectiu i identitari que la Festa Major sempre havia tingut. I això es fa participant i implicant-s'hi!

S'acaba l'estiu, i s'esfumen, així, uns dies que són sempre excusa de trobada i de reunió. Cada dia no és festa major, i després de les festes la vida als pobles segueix. Els forasters marxen amb el bon gust d'uns dies de festivitat i de màxima esplendor dels pobles, però en acomiadar-los sembla necessari recordar que la resta de l'any el poble segueix al mateix lloc, esperant que la gent l'ompli, no només a l'estiu, sinó cada dia, de vida, activitat i comunitat.