Opinió
Centre d'Estudis de les Garrigues

Centre d'Estudis de les Garrigues

Festes majors

Les festes majors de les Garrigues i d'arreu viuen un procés de canvi que s'ha accelerat en els darrers temps. En moltes poblacions la festa ha passat al cap de setmana més proper o s'ha traslladat als mesos d'estiu, que és quan hi ha més gent. És una constant que té almenys mig segle i està lligada al despoblament rural i a la importància de les segones residències. Tot i així, no sembla que a hores d'ara es discuteixi la continuïtat de la festa major en cap municipi, cosa que sí que passava en alguns dels de més reduïda demografia en la dècada dels seixanta o setanta del segle XX.

També es constata un allargament dels dies de festa, que han passat en molts llocs de dos o tres dies fins a una forquilla que pot anar dels quatre als vuit, consecutius o no. Certament, els actes que s'hi inclouen són molt més heterogenis que en el passat (menjades, caminades, jocs infantils, cultura...) i a vegades sembla que les festes s'encavallin o s'ajuntin amb setmanes culturals o del jovent o amb activitats estivals. És a dir, aquestes diades que s'estructuraven al voltant de la celebració d'una festivitat religiosa (ara en declivi) s'han difuminat en uns períodes més amplis de lleure, en una societat més global i laica.

Per altra banda, sobretot en poblacions petites al llarg del segle XX, la festa major girava bàsicament al voltant del ball i de l'envelat, lloc de reunió de tothom. Ara, les sales municipals han substituït els envelats i les sessions de ball de saló, sobretot en els darrers deu anys, s'ha reduït potser a la meitat i són poc concorregudes, llevat tal volta d'alguns pobles més grans. A més, infants i joves, amb nombroses nits del jovent o similars, tenen cada cop activitats més específiques i en espais separats.

Canvis dignes d'un estudi més acurat. Visca la festa major!

Santi Arbós