La posada en marxa de l'arxiu comarcal ha de ser vista per tota la societat garriguenca com una oportunitat d'estotjar (sense perdre'n la propietat) una part del patrimoni documental que ha generat al llarg dels anys; s'interpel·la els ajuntaments, cooperatives, entitats, particulars, etc. La digitalització i la seva presentació en alguna pàgina web és el nexe entre el document físic i la seua consulta per part de qui vulgui.

Una part de la nostra vida i d'allò que ens defineix és l'expressió oral (les paraules dites i el que expliquem). La marca emocional i subjectiva fa de cada cas una peça única. Així, per exemple, el Banc de Memòria Digital de les Garrigues va fer una tasca de receptori oral d'històries personals vinculades a fets comuns (és allò tan bonic que les històries fan la història). La darrera exposició sobre els bombardejos de la Guerra Civil a la comarca contenia records orals de com es van viure aquells fets dramàtics.

Per què no una campanya de pòdcasts sobre festes locals, petites batalles sobre reclamacions històriques (locals, comarcals o nacionals), vida de les entitats, etc. que, d'una banda, seria una font de les variants dialectals que té la nostra comarca (la lleidatana, la de transició cap a l'oriental i la de trets tortosins) i, de l'altra, afavoriria la divulgació del que conté l'arxiu i la vivència garriguenca. Aquests pòdcasts, que no han de ser de massa llargada, serien petites càpsules d'història i s'haurien de poder editar i reposar en un espai consultables a distància. Obrir l'arxiu també és explicar-lo. Ens cal preservar l'herència rebuda per poder tenir més elements per entendre plenament el futur.

Jordi Satorra