Opinió
Sílvia Pallejà

Sílvia Pallejà

Xafant olives

Inicia la campanya de l'oliva marcada per una previsió de baixa producció per la sequera i l'encariment dels costos d'elaboració. Els molins d'oli busquen el privilegiat lloc de ser els primers a engegar la campanya i promocionar l'oli verd que els ha de portar a guanyar premis per tot el món i obrir les portes al mercat internacional.

De mentre, a casa nostra el món cooperatiu lluita per sobreviure. Els sindicats agraris convoquen manifestacions per cobrar els ajuts del Filomena i per poder cremar la rama. El sector està preocupat davant el desembarcament massiu de macroprojectes eòlics i solars en terrenys agrícoles. Els pagesos estan aprenent a conviure amb el canvi climàtic i els preus de l'aigua.

Tot plegat és una pluja d'inconvenients de la qual alguns es lliuren, altres només es mullen i altres agafen el xàfec i tanquen portes. 5.000 pagesos menys en els últims deu anys.

A l'espera de canvis estructurals que millorin el món agrari actual i donin resposta al crit d'emergència que la petita pagesia desaparegui, cal deixar d'emmirallar-se amb la gran agroindústria ultraproductiva que s'apropia de la pagesia a les comarques veïnes i assumir que el mateix sector ha de ser l'impulsor d'un nou model agrari necessari.

Recentment, es va estrenar el documental La pagesia que ve al 30 minuts, que mostra que un nou paradigma agrari és possible, joves formats i amb les eines més avançades parlen del respecte per la terra, la sostenibilitat, el paisatge i l'arrelament. Això em fa pensar en les moltes oportunitats que tenim al nostre abast per reinventar-nos i fer la pagesia més viable i sostenible: fer una aposta clara per l'economia circular aprofitant les restes de poda i forestals, les fulles i la pinyola, per a l'elaboració de subproductes com les olives de taules o l'olivada, que actualment les elaboren per nosaltres a molts quilòmetres de distància, o diversificar l'activitat amb l'oleoturisme. Aquests només són exemples del camí que queda per recórrer mentre celebrem que, malgrat tot, quasi inexplicablement, seguim aquí, fent oli.