Opinió

Editorial

Carreteres proporcionades al territori

Per fi ha començat la tercera i última fase de la carretera de les Borges a Cervià, que completarà els trams executats fa uns anys. Era una obra necessària, que posa fi a anys de reclamació per part, sobretot, de Cervià, que la té com a principal via de comunicació vers les seues destinacions més habituals, les Borges i Lleida. Ara bé, com passa sovint en l'àmbit de les infraestructures, costa de dur-les a terme, i quan es fan no es mira prim. Els criteris de disseny que apliquen els enginyers són iguals si la carretera és en una zona plana i amb un trànsit de milers de vehicles que en una carretera local en un país accidentat. En aquest cas, ens trobem davant del segon exemple, i, evidentment, el resultat està sent ben tangible en termes de moviments de terres, afectació i pèrdua de conreus i destrucció d'elements patrimonials. A diferència de territoris plujosos de la Catalunya Vella, on la restauració espontània és cosa de mesos, a les Garrigues la ferida sobre la matriu biofísica quedarà com un viu record.

Un cop més, en relació amb la manera d'administrar la cosa pública, és útil mirar cap a França, on la qüestió de les comunicacions i la vialitat en zones rurals es cuida especialment. Això sí, partint d'unes premisses molt clares: carreteres de qualitat fins al darrer racó de la geografia, però amb respecte per l'orografia i proporcionades a les intensitats de trànsit. Això implica seccions raonables, és a dir, al voltant de cinc metres, i molt èmfasi en el gruix dels ferms, la qualitat de l'asfalt i una cura màxima en els peraltats. Òbviament, tot plegat amb un cost econòmic menor, que permet arribar a més llocs. França i cada cop més administracions, també catalanes i fins i tot espanyoles, han après a combinar la necessitat de comunicar-se amb la consideració dels recorreguts per carretera com un actiu més del paisatge. Compta la destinació i compta el camí. De fet, les escenes en cotxe en moviment constitueixen un recurs típic de la cinematografia i els documentals. Malauradament, a Ponent, o almenys fins ara, en el disseny de les infraestructures això queda lluny.