Fa tres anys advertíem del sense sentit del govern espanyol, que mitjançant la tramitació d'un projecte de llei d'eficiència de l'Administració de justícia volia eliminar els jutges de pau, l'arrelada figura dels homes i dones bons, triats pels plens dels ajuntaments, que dediquen part del seu temps a mediar en els conflictes entre veïns. La primera baula del sistema judicial, la més propera a tots nosaltres. La pressió dels mateixos jutges de pau, organitzats en l'Associació Catalana en Pro de la Justícia, i dels partits catalans al Congrés espanyol, va evitar el despropòsit. Després d'un recorregut llarg, el Govern va començar al juliol a desplegar la Llei orgànica 1/2025 de mesures d'eficiència del servei públic de Justícia i continuarà durant el proper mig any amb les actuacions per transformar els partits judicials. Les Garrigues haurem d'esperar al desembre, temps prudencial per conèixer com ha sigut aquesta implementació a la resta del país, i per poder ser exigents des del primer dia. Les noves oficines venen acompanyades d'una promesa de digitalització, d'ampliació de serveis, de formació per als jutges de pau i de millores d'espais i també de reforç del personal de l'Administració de justícia. Són reclams llaminers, sens dubte, però els haurem d'esperar amb comptagotes? 
Els qui avui dia exerceixen aquest paper consideren que mantindran les funcions que els caracteritzen i que no patiran gaires canvis. L'entitat que els agrupa detecta un interès del Govern perquè la transició al nou model de justícia funcioni i sigui plàcida per a les persones que, als pobles, fan el paper d'agents conciliadors, a més que es reforci aquesta instància local, per rebaixar la càrrega que arriba als tribunals. D'aquí a sis mesos tindrem les noves estructures aquí, confiem que s'impregnin del sentit comú bandera dels jutges de pau.