Aquest número informa, alhora, de dues notícies que rarament concorrerien en un territori que hagués fet els deures en termes de governança acumulada. És a dir, el treball no de la legislatura present, sinó el producte d'una gestió al llarg dels anys per situar-se en una posició, si més no, intermèdia. I és que les Garrigues continuen a la cua en unes quantes lligues. 

Per una banda, tot i tenir més d'un terç de la superfície de bosc, les Garrigues és l'única de les 43 comarques de Catalunya que no té parc de bombers professional. Una comarca extensa, amb pobles allunyats i zones forestals gens accessibles. Certament, s'ha anunciat per al 2028. Però diguem-ho clar: fa anys que en té tothom! I per l'altra: el famós PLATER, la repartició comarcal de les energies renovables, de les quals tothom s'omple la boca però que ningú no vol a la vora (excepte alguns propietaris i ajuntaments). I com que ningú les vol a la vora, a les Garrigues, incloent-hi les Històriques (que és allà on bàsicament es concentra el potencial assignat al Segrià), l'Institut Català de l'Energia (Icaen) ha tingut ràpidament clar on col·locar-ne el gruix. No és això sol. És aquí on hi ha el factor determinant, que no és el vent o el sol, sinó les línies de molt alta tensió. Però el cas és aquest. Aquí hi preveuen entre 300 i 350 molins que, fins i tot als ulls dels més partidaris dels molins, constitueix una massificació en tota regla.

Fets com aquests denoten la modesta consideració que hi ha vers nosaltres mateixos, i als dirigents de la comarca els hauria de preocupar. Tot s'accepta, resignadament, com si les Garrigues no poguessin aspirar a més. O no es batalla prou. Aquesta actitud vital de voler posar la comarca al nivell de les altres en tants camps com sigui possible no es canvia d'un dia per l'altre, és el treball d'anys. Però cal una voluntat decidida, actuar i fer-se sentir. En tot allò que no es faci ara, la bretxa de greuges "comarcal" es farà gran. És evident que aixecar el llistó no només és cosa dels polítics; el teixit associatiu i la ciutadania també hi tenen un paper. Però és a aquells que els correspon el primer pas i, en certa manera, el lideratge.