Moltes vegades, el camí fàcil és la crítica, sobretot quan es tracta de serveis públics. Alguna mala experiència puntual particular al metge, per exemple, pot condicionar la percepció global sobre tota la xarxa sanitària, però si volem fer valoracions vàlides, és important que agafem perspectiva. Seguint amb l'apartat sanitari, la facilitat per ser visitat als consultoris dels pobles de la comarca no té res a veure amb el que passa a les ciutats, o fins i tot als pobles grans.

Trucar al CAP de referència a primera hora i que et donin hora per al mateix dia no és una cosa estranya a molts pobles de les Garrigues. I això cal posar-ho en valor, perquè a nivell de país s'estila poc. L'atenció personalitzada pròpia dels pobles petits, la relació quasi familiar entre metge i pacient, és un altre element a valorar, més encara en poblacions envellides com les nostres. No en va, un dels aspectes que rep puntuacions més altes entre els usuaris garriguencs és el tracte personal amb els metges/metgesses i infermers/infermeres, segons les enquestes del Pla de percepció, experiència i satisfacció dels usuaris del Servei Català de la Salut. La convicció d'estar en bones mans és quasi unànime, segons els mateixos sondejos. Ara que es parla tant de seguretat ciutadana, això també és seguretat. 

Això no treu, però, que no calgui millorar coses. La falta de professionals és una de les més urgents, perquè quan la xarxa se sustenta en estructures tan petites com els consultoris o els CAP rurals, qualsevol baixa tensiona la plantilla i se'n ressent tot el sistema. L'ampliació de serveis i recursos també s'ha de continuar reivindicant, per aproximar-los cada vegada més a l'usuari en lloc d'obligar l'usuari a desplaçar-se. N'és paradigmàtica la reclamació del servei de radiologia al CAP de les Borges, que finalment s'ha aconseguit i ha facilitat molt les coses a un bon gruix de garriguencs. Fa temps que sobre el sistema sanitari planen visions mercantilistes d'estricta rendibilitat econòmica, i això, en comarques com la nostra, és una amenaça constant que obliga a estar molt atents a qualsevol moviment, sobretot als pobles on el metge només hi va un dia.