Les darreres setmanes hem sentit com institucions i partits polítics han reclamat reobrir la convocatòria de fons Next Generation per finançar els 174 projectes que s'han quedat, a Lleida, sense ajuts per a municipis de menys de 5.000 habitants. Aquests s'assignaven per ordre d'arribada de les sol·licituds i, segons el que s'ha publicat, els fons ja s'havien esgotat el desembre del 2021. Però la realitat evidencia que el percentatge de fons que s'han rebut és molt baix. Quin és el problema, doncs?

La creació del programa Next Generation EU el 2020 va generar una gran expectativa com a instrument d'estímul econòmic però amb dubtes sobre l'assignació real i la gestió d'aquests fons. També amb el temor per la complexitat burocràtica i la manca d'agilitat que podien tenir un efecte desincentivador, posant el focus en la capacitat de les administracions per gestionar uns recursos molt superiors als que estaven acostumats a gestionar. 
Aquests fons haurien de tenir una naturalesa transformadora  per modernitzar l'economia, millorar la competitivitat, fer front al canvi climàtic i al despoblament rural, si realment els fons no arriben als petits pobles aquest últim objectiu haurà quedat en pura retòrica. 

Per ara, els resultats fan pensar que aquestes mesures estaven més pensades per a empreses i ajuntaments grans amb més capacitat fiscal i tècnica. Algunes empreses interessades a facilitar la tramitació i participar en l'execució d'aquests fons, sembla que ben informades, van recórrer ajuntaments incentivant-los a presentar grans projectes si volien entrar als fons. Això, en una comarca com la nostra formada bàsicament per micropobles, segurament va ser un factor desincentivador. És evident que per als ajuntaments petits, embarcar-se en un projecte superior a un milió d'euros i anticipant importants despeses prèvies sense tenir garantida l'assignació dels fons, no era una decisió fàcil. 

Si realment aquest ha estat el problema i es tractava d'entomar macroprojectes, potser les nostres institucions supramunicipals a més de reclamar políticament més fons i més convocatòries, haurien d'orientar millor els petits ajuntaments i facilitar-los eines per generar projectes aglutinadors amb capacitat d'optar als fons. No és fàcil quan és palès que tenim les administracions col·lapsades amb una enorme incapacitat de gestionar aquest volum de recursos, però, els fons Next Generation encara tenen recorregut amb convocatòries previstes fins al 2026, potser encara hi som a temps. No es pot permetre que la burocràcia, la lentitud i les ineficiències de l'administració arruïnin aquesta gran oportunitat.