Aviat tindrem les eleccions municipals al damunt i haurem de triar qui ens ha de representar per governar els consistoris i, de retop, el Consell Comarcal i la Diputació. Em sembla que, en conjunt, no som prou conscients de l'important i transcendent que pot arribar a ser triar bé per al nostre futur col·lectiu. No en som prou potser perquè sovint oblidem que l'interès públic es molt més que la suma d'interessos individuals, perquè les administracions acaparen (aviat està dit) gairebé el quaranta per cent de la riquesa produïda, el famós PIB, i perquè tant si ens sembla bé que fan i decideixen com si no ens ho sembla, ens afecta molt i ens concerneix plenament. La màxima de l'ínclit Joan Fuster, de qui enguany celebrem el centenari, que assegura amb lucidesa que la política que no farem serà feta en contra nostra i que ell la centrava en l'àmbit nacional, també és plenament vàlida per al municipal.
En el cas d'una comarca com les Garrigues, que és de les darreres en prosperitat econòmica i vitalitat demogràfica, la tria dels dirigents locals és especialment important i decisiva. I ho és perquè, a diferència d'altres, on existeix un teixit civil dinàmic, sobretot empresarial, que empeny i estira amb braó i engega i duu a bon port iniciatives que proporcionen tota mena d'oportunitats a la població, al nostre terrer l'administració sovint ha de fer una tasca de suplència, perquè el seu teixit no és prou robust ni ambiciós. La descapitalització humana i financera que s'ha anat acumulant en el decurs dels anys hi té a veure i encara que darrerament inversions capitals com el Segarra-Garrigues poden actuar de catalitzador de nous projectes, al nostre bocí de món tot costa molt. I ho dic amb tot el respecte per als qui arrisquen i tiren endavant i ofereixen models reeixits on emmirallar-se.
Les societats que trien malament i escullen amb criteris equivocats els seus dirigents, després, acostumen a pagar-ne amargament les conseqüències, si bé els efectes malauradament mai no són immediats. I escric malauradament perquè, si fossin immediats i la relació causa-efecte fos clara, aleshores seria més fàcil de rectificar. Però no acostuma a ser així i el declivi i els perjudicis adquireixen un caràcter acumulatiu progressiu. Aquestes mena de societats es precipiten pendent avall o resten afonades, gairebé sense ni adonar-se'n.
A parer meu, hauríem de triar els nostres representants exigint-los tres requisits bàsics: sentit de comunitat, formació acadèmica i/o experiència en gestió i capacitat per bastir un projecte de desenvolupament i liderar la seva execució. L'honestedat, més que un requisit, hauria de constituir una qualitat prèvia eliminatòria. Respecte al binomi formació i experiència en gestió, crec que una bona formació pot compensar la manca d'experiència (perquè la formació permet aprendre ràpid) i una gran experiència pot suplir una formació escassa, perquè incorpora uns coneixements pràctics útils. Lògicament, si algú posseeix ambdues coses, podríem dir que, pel que fa a aquest àmbit, té el perfil idoni.
He anomenat la capacitat per crear un projecte per tal d'impulsar el municipi en tots els ordres i liderar la seva execució. Aquesta capacitat, en el cas de la nostra comarca, em sembla especialment rellevant perquè, repeteixo, som a la cua en molts apartats i necessitem espavilar-nos de valent. Allò que més em decep és constatar en alguns dels nostres dirigents actituds passives, conservadores, cofoies, sense ambició ni empenta, que sovint dissimulen amb molt de populisme i promovent la xerinola.
Triar bé mai no és fàcil perquè s'hi poden barrejar qüestions personals, sentiments i de vegades prejudicis ideològics, poc o molt fonamentats. Ara bé, en una democràcia de tall representatiu com la nostra, la qualitat i el tremp dels dirigents reflecteix, en gran mesura, ens agradi o no, la nostra, en tant que comunitat, i constitueix la mesura de la nostra ambició com a societat i de la nostra maduresa i exigència cívica.
