Opinió
Emma Tost

Emma Tost

Amb els ulls clucs

Sempre s'ha dit que som el que mengem l'eslògan per excel·lència de totes les revistes de dietètica vegetarianisme o quelcom que tingui una portada verda i anunci d'algun producte saludable. Una moto que es pot estendre a tots els aspectes de la nostra vida i que ha estat present des de temps fa, som el resultat d'un túmul de circumstàncies que no hem triat i que hem anat traçant dia a dia.

Amb tot, crec que en els darrers temps els nostres gustos, anhels i opinions es veuen modelats pel simple clic de l'ordinador o el repetitiu gest de refrescar les notícies. Ens quedaríem esparverats si poguéssim sospesar la quantitat de contingut irrellevant que simplement és fàcil d'engolir coll avall. Som el que escollim, en les petites accions,  la informació que no contrastem i allò que cerquem perquè ens pica la curiositat. Les xarxes socials i internet, tot i facilitar-nos un reguitzell d'eines per aprendre i apropar-nos, ens condueixen en cada minúscul moviment del dit que no arrossegui certa voluntat  a creure allò que crèiem a odiar allò que detestàvem un xic.

En arribar al final del dia quan les pantalles s'apaguen i no hi ha més pàgines per refrescar i opinions per escoltar, amb els ulls clucs ens trobem a nosaltres mateixos, quelcom que a voltes fa basarda, però que tothom anhela.