Fa quaranta anys, el 1982, la Generalitat va iniciar el desplegament i construcció del que es va anomenar Xarxa d'Arxius Comarcals, quaranta arxius en quaranta anys, un per a cada comarca catalana, que es van anar fent realitat un rere l'altre. Els dos darrers han estat el de l'Alta Ribagorça, encara sense director assignat, i el de les Garrigues, el nostre, que ja ho té gairebé tot a punt per ser inaugurat.
L'Arxiu Comarcal de les Garrigues (ACG), que arriba després d'una vintena d'anys de negociacions i desentesos -propiciats sobretot per les diverses opinions sobre quina havia de ser la seva ubicació més idònia dins la capital de la comarca-, té al davant una feina titànica de recollida de documentació d'institucions, entitats i particulars de la comarca que hi vulguin cedir o donar els seus fons i documents d'arxiu, amb la finalitat de custodiar-los, inventariar-los i digitalitzar-los per tal que les persones interessades o especialistes els puguin consultar i estudiar.
Amb capacitat per a 6 km lineals de documentació, l'ACG acollirà en primer lloc diversos fons que ara es troben repartits per altres arxius i també rebrà els documents de l'arxiu municipal de les Borges Blanques i els de l'arxiu del Consell Comarcal de les Garrigues, les dues administracions que en portaran la gestió i manteniment. Els arxius dels diversos pobles de les Garrigues, ja sigui dels ajuntaments, col·legis, associacions, empreses o col·leccions privades, s'aniran incorporant a l'edifici, omplint els nombrosos calaixos, armaris, estanteries i planeres de què disposa el nou equipament.
L'arxiu comarcal arriba vint anys tard, però arriba. I amb la seva presència es garanteix la salvaguarda de tones de documentació, que inclou fotografies, pergamins, testaments, mapes, documents sonors, segells, cartells, documents administratius..., que expliquen la nostra història, la dels herois, la dels nostres avantpassats, la del dia a dia, la de les persones que viuen i treballen a la terra garriguenca, una història que no ens podem permetre el luxe que es perdi i desaparegui. Ara és l'hora de l'arxiu.
Montse Esteller
