Els tímids que tenien ganes de posar-se al costat de la balança dels poderosos, ja han trobat l'excusa. Després que per mig món circulin les imatges de l'atrocitat comesa per uns quants centenars de fanàtics al festival de música electrònica i a un quibuts a l'Estat d'Israel, s'han acabat embolicat en arguments banals i d'impresentable ignorància i primitivisme com els que asseguren que aquests homes, els palestins, maltracten les dones o són (com si aquí no ho fóssim) capaços de matar canalla a sang freda.

Que fàcil és quan ara, a l'era de les xarxes socials, els qui tenen un dispositiu que ho permet, fàcilment poden fer córrer aquestes atrocitats. Però necis, per què no us pregunteu què ha portat a desencadenar aquesta maldat? Per què no circula el dolor de la gent del dia a dia que, com tu i com jo, intenta tirar endavant amb l'afegit d'haver-ho de fer emmurallats dins la misèria, sota l'actitud hostil, covarda, venjativa d'un exèrcit que gasta milions de dòlars en tecnologia punta. Sabent que, quan se'ls enxautarà, et tallaran la llum, l'aigua o, senzillament, no et deixaran tornar a casa (a peu, és clar, perquè no pots circular amb vehicle) o et fotran un tret si protestes. Quan t'adonaràs que som còmplices d'aquesta història. Que l'individualisme, el sectarisme, la puta família, el puto clan, l'estancament dòcil del col·lectiu, la podrida por a viure... alimenta d'arguments els que volen el món sota control, programat, vigilat, calculat. 

La nostra olivera va viatjar des de Palestina fa més de mil anys i ens ho ha donat gairebé tot. Però d'ella hem obviat el sentit de la unió verdadera al món del qual som part. Quina vergonya (i per cert, els que parleu de maltractament a la dona, segur que teniu un mirall a casa: mireu-vos-hi una estona. Gràcies).