La setmana passada escoltava les notícies de TV3, i diversos periodistes informaven del següent: "En negra nit, han començat a sortir cap a Barcelona", "la columna es va incorporant als carrils centrals de l'autovia", "una columna molt nombrosa està a punt d'entrar per la Meridiana", "falta molt perquè els vegeu arribar?", "preveuen entrar a Barcelona per la Diagonal". Frases que podrien ser el seguiment d'una acció bèl·lica, del desplaçament de carros blindats o tropes d'infanteria disposades a assaltar, com tantes altres vegades, la ciutat comtal. Però no, els reporters es referien als milers de pagesos que, armats amb tractors, tallaven carreteres i anaven des de diferents indrets de Catalunya a queixar-se, a dir prou, no podem més.

La cobertura informativa demostra que, si tot el dispers col·lectiu de pagesos i ramaders s'uneix, tenen més força del que ells mateixos creuen. Només la unitat d'acció portarà que els governants canviïn la seva política agrària, normalment despreocupada de la pagesia. Un lema de la manifestació ha estat: "Abans els rucs llauraven, ara ens manen", que no és certa del tot. Encara que amb Rajoy o Aragonès costi d'imaginar, els dirigents polítics són molt hàbils per superar al munt de contrincants, inclosos els del seu propi partit, que també volen manar. No se'ls ha de subestimar, donat que tenen un innat instint de supervivència que els manté al poder i només actuen quan veuen la seva poltrona en perill. Ara que venen les eleccions europees, un primer triomf de les protestes en diversos països ha estat l'arraconament definitiu del tractat europeu amb Mercosur, que hauria suposat una invasió de productes agrícoles a baix preu d'Amèrica del Sud. Amb tot, si als primers cants de sirena els pagesos abaixen la guàrdia, els que manen tornaran a fer de les seves.