Un conegut a qui trobo pel carrer parla amb un veí que té una edat semblant, uns 88-90 anys. Cap dels dos no pren cap medicament regular i els veig tan en forma que els tinc enveja, sana però que no deixa de ser enveja. Mentre atenc una trucada un diu a l'altre que "comença a no sentir-hi bé de l'orella dreta" i petits detalls pareguts, que en general es resumeixen en "va fent i està força eixerida". De la manera que s'explica ha de ser algú molt proper i dono per fet que va a la residència de gent gran a visitar a l'esposa o a una germana. Marxa xino-xano i l'altre em detalla que "és com un rellotge, cada tarda, a la mateixa hora, cap a la residència a veure sa mare". S'adona que no ho he entès bé i m'explica els detalls. Sa mare volta els 106-107 anys. Em capfico buscant la lògica calculant en veu alta edats i naixements.

Trobava extraordinari, i anecdòtic, que un home que voreja els 90 anys vagi caminant a la residència on cuiden sa mare. Fins que amb la meva dona vàrem coincidir en un acte amb una persona que, convertida en centre d'atenció, no parava de respondre els nombrosos curiosos del seu voltant. Sa mare, amb noranta i tants, viu sola, cuina i fa vida independent. El plat fort, però, era un altre. Sa padrina, Maria Branyas, és la persona viva més longeva del món. Té 117 anys. Nascuda el 4 de març de 1907 a San Francisco (Estats Units), quan tenia un any la família va tornar a Catalunya. Es va infectar en dues epidèmies mortals. Una, que ens sembla prehistòrica: la grip espanyola. L'altra, la Covid, als 113 anys, amb el que va sumant títols, en aquest cas per ser la persona més gran del món a patir-la. Segons la neta, la Maria, que viu en una residència d'Olot, conserva el bon humor i desvela el secret de la longevitat amb un concís "potser Déu s'ha oblidat de mi".