Des d'inicis de març que el sector primari ha fet notar el seu malestar i ha organitzat protestes per reclamar unes condicions dignes. Per això, volem aprofitar aquestes línies per donar suport a la pagesia. No obstant això, pensem que el menyspreu propiciat per alguns dels convocants envers el moviment ecologista no porta enlloc. Des de la Banqueta sempre hem estat conscients de la importància i el paper cabdal que ha de tenir l'agricultura i la ramaderia en la nostra societat. Des dels inicis, tot i no ser sempre compresos, hem apostat per potenciar els productes de proximitat, reivindicar l'entorn rural i treballar per la sobirania alimentària. Fins i tot, el temps ens ha donat la raó en algunes de les nostres campanyes (mal vistes en el seu moment), com per exemple, que mantenir les espones verdes sense herbicidar ni cremar afavoreix la biodiversitat i la pol·linització o que alguns animals, com les aus rapinyaires, les serps, etc. afavoreixen el control de petits rosegadors que malmeten els conreus.

Les protestes són totalment legítimes i la situació al camp és preocupant: la manca de relleu generacional, l'acaparament de propietats en mans d'uns pocs, l'amenaça dels projectes energètics en terra fèrtil o l'excés de burocràcia... són problemes que veiem amb preocupació. No obstant, barrejar aquestes preocupacions amb la situació conjuntural de sequera per acabar concloent que cal modernitzar els Canals d'Urgell emprant tècniques constructives incompatibles amb l'entorn natural pot ser contraproduent. És important, doncs, obrir un debat d'arrel per identificar per a què i per a qui es vol fer una intervenció d'aquest calibre, i sobretot, si les formes són les adequades.

Caldria buscar què ha portat la pagesia a aquesta situació i mirar com podem revertir-ho. La majoria de convocants i veus, així com el projecte de modernització del canal, segueixen apostant pel model econòmic i productiu que ja està fallant. Només un petit sector, l'Assemblea Pagesa (www.assembleapagesa.cat) sembla que s'atreveix a qüestionar el relat dominant i proposa 12 punts per fer front a la situació. Algunes d'aquestes proclames no són pas noves. La passada tardor, vam tenir el goig de presentar el llibre Un segle verd, de Joan Carulla. El junedenc centenari, emigrat a Barcelona i conegut com el padrí dels terrats verds, afirmava que els pagesos d'abans eren ecologistes sense saber-ho.