A so de bombo i platerets el Ministeri ha anunciat el projecte de convertir a semiautovia el tram de carretera de les Borges a Lleida. Una obra milionària per la qual sí que hi ha diners. No perquè vulgui resoldre dèficits de mobilitat dels garriguencs, sinó perquè dona una sortida més directa al futur macropolígon de Torreblanca de Lleida, de 400 ha, al qual la capital provincial aposta com a gran estratègia de desenvolupament, tot mirant al port de Tarragona.

De res no val que amb una obra radicalment senzilla i ràpida de 3 km el polígon enllaci amb l'autopista AP-2. Per guanyar dos minuts es construiran 8 km de desdoblament i 11 km de nova ocupació en un territori prèviament fragmentat per la línia de l'AVE, la línia d'alta tensió (a punt de repotenciar) i òbviament les vies existents. Un territori majoritàriament de reg o en zona del canal Segarra-Garrigues en el qual caldrà tallar camins -alguns per sempre-, modificar drenatges, tornar a esquinçar el Canal d'Urgell... Un territori amb profusió de granges, magatzems i parcs solars... En definitiva, un territori ple de preexistències que compliquen i encareixen el projecte. Però com dèiem, de diners per a segons què (obres faraòniques en concret), n'hi ha.

Mentrestant, el polígon de Vaca-Roja continua paralitzat sense que consti cap cop de mà per part de les administracions per desbloquejar-lo, la línia de ferrocarril convencional continua amb les mateixes freqüències que als anys 70 -tot i el clam reiterat-, i de les carreteres de l'interior de la comarca no cal que en parlem. 

Està clar que la comarca, amb el lamentable vistiplau d'alguns convilatans (o inclús amb l'entusiasta adscripció en alguns casos), és vista com a mer suport físic de les necessitats d'altres territoris, sigui com a lloc de pas sigui com a destí de les deixalles sigui com a espai raonablement barat per a projectes extensius varis... Ep! Que ara hi ha un aparell de radiologia al CAP de les Borges! Val més no queixar-se.