Cada vegada costa més sentir o llegir el terme Països Catalans. La fase del procés independentista català iniciada vers l'any 2010 va fer -segurament per estratègia del mateix moviment polític- que el marc nacional habitual del sobiranisme quedés acotat a la comunitat autònoma. S'optava per aquella part de nació on la materialització independentista es veia més viable, i el procés va comptar amb la col·laboració inestimable d'actors del sud i del nord, només cal recordar la qüestió de les urnes de l'1-O o l'acollida d'exiliats i represaliats.

Malgrat tot, els lligams culturals es van anar afeblint i avui, amb aquella fase del procés ja esgotada, encara no s'han recuperat. Ja no es parla de Països Catalans amb la mateixa naturalitat (sempre relativa) amb què se'n parlava al tomant de segle. A les Garrigues mateix, la nació sencera es normalitzava quan hi havia agermanaments amb Casals Jaume I del País Valencià o amb la celebració dels Correllengua, dues iniciatives ja desaparegudes, excepte en algun cas de recuperació recent, com a Arbeca o a les Borges. O moltes de les activitats que feien associacions com Lo Coscoll, La Dalla o l'Ateneu Popular Garriguenc, col·lectius com L'Espenta o grups de grallers i diables.

Pensem en tot això a tomb de la decisió de l'Ajuntament de les Borges d'aportar el seu gra d'arena per a la supervivència de la xarxa d'escoles immersives en català de la Catalunya Nord. És una decisió que, encertadament, torna a posar el mapa de la llengua damunt la taula, en uns moments en què el català necessita un reforç especial.

A la comarca, per sort, encara queden moltes ocasions per "fer" Països Catalans. La solidaritat per la dana en va ser una, tot i que no evident, i hi ha la Flama del Canigó per Sant Joan, el nou Òmnium Garrigues, la Trobada de Gegants, la Setmana de la Pedra Seca, el festival de música popular de la Granadella, les programacions culturals d'arreu o la Mostra de Teatre Còmic Amateur, que a les bases parla explícitament de Països Catalans. Tenim les plataformes, falta actuar-hi més a consciència en clau de nació.