L’encaix d'aquesta edició de SomGarrigues, just acabada la festivitat de Setmana Santa, ens ha convidat a pensar en el paper de les tradicionals processons i cerimònies de la litúrgia catòlica dins l'agenda i programació dels municipis. És evident  que aquestes manifestacions han perdut centralitat, i més quan es comparen amb altres celebracions del mateix calendari cristià, com són els Reixos d'Orient, més simpàtics a ulls de tothom, i que hem vist repetidament com travessen fàcilment les fronteres religioses. 

En canvi, per Setmana Santa, cada cop costa més trobar voluntaris que treguin els passos en processó i que combreguin amb el relat que aquest ritu implica. I, paradoxalment, hi ha altres elements lligats amb la representació teatral més popular que guanyen força o que es reivindiquen any rere any. Una d'aquestes facetes, per exemple, és la dels armats. En bona part dels pobles on n'hi havia continuen sortint a desfilar amb força. Qüestions de l'imaginari col·lectiu i de la cultura audiovisual que ens ha llegat Hollywood, segurament. Enguany, l'Esbart Dansaire d'Arbeca recuperava el ball de la Moixiganga, una representació dansada d'escenes de la Passió que transcendeix el fet purament religiós i el dogma de l'Església. Uns últims exemples són la cerimònia del Desclavament i la processó de l'Encontre de la Granadella, reconeguts com a Elements Festius Patrimonials d'Interès Nacional. Es tracta de dos esdeveniments únics als Països Catalans, al nivell de la televisiva i arxiconeguda Dansa de la Mort de Verges. Tot i que la celebració de la Granadella no perilla en intèrprets, ho podria fer aviat en cantadors del solemne Miserere, i també ha estat al límit més d'un cop pel que fa als portadors de figures. 

El futur d'aquestes representacions d'arrel catòlica i estretament lligades i dependents de l'escenificació popular, es resoldrà en els propers anys. Serà diferent a cada poble i dependrà de molts factors, entre els quals l'envelliment de la parròquia, el discurs que prenguin els actes i professons, si tomben més cap al ritu o al fet social i popular, a més del paper de les administracions locals.