Som la comarca més envellida de la província. Un de cada quatre garriguencs té 65 anys o més, una dada que, amb lleugeres variacions, és així des dels anys 90. També estem en el selecte grup de comarques amb un índex d'envelliment i de sobreenvelliment molt superiors a la mitjana catalana. Ens acompanyen els de sempre: Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta i Pallars Jussà (curiosament, o no, comarques assenyalades com les idònies per a grans projectes energètics o de residus). En l'índex de dependència de la gent gran, és a dir, població de més de 65 anys en relació amb la de 15 a 64, també estem entre els primers.

Valgui tot això per corroborar la necessitat de posar la mirada en la gent gran i les condicions amb què aquesta envelleix a la comarca. S'han fet moltes coses, com serveis d'atenció a domicili, dispositius de teleassistència, centres de dia, centres SAIAR, transport adaptat, plataformes de serveis, etc, a més de les residències que existeixen i les que hi ha projectades, així com un ampli ventall de propostes culturals, formatives i de lleure que representen un esforç important per a totes les administracions i entitats implicades. La realitat demostra, però, que cal més, més encara si tenim en compte les projeccions demogràfiques que apunten cap a un aprofundiment de la tendència (una tendències que, tot sigui dit, seria més acusada sense la immigració, majoritàriament jove i en edat activa).

A la jornada "Quin futur residencial ens espera?", organitzada per l'Ajuntament de les Borges, es va parlar del cost d'atendre les necessitats de la gent gran, i va quedar clar que deixar-ho tot en mans del mercat ho posaria molt difícil per a la butxaca de la gent. Si maldem per mantenir com sigui la xarxa pública d'escoles al món rural, per què no posar el mateix esforç en una xarxa pública i descentralitzada de serveis per a la gent gran? Aquí és on han d'entrar la Generalitat i l'Estat, perquè els ajuntaments i consells comarcals per si sols no poden assumir-ho. I, si cal, discriminar positivament les comarques més envellides. Si no totes tenen les mateixes necessitats, tampoc les polítiques públiques han de ser les mateixes per a tothom.