El Parlament de Catalunya va viure el 16 de juliol una jornada de celebració. El ple va aprovar l'esperat Estatut de Municipis Rurals amb una generosa majoria, només trencada per l'extrema dreta de Vox. Els representants de les entitats municipalistes i una gran quantitat de càrrecs electes de micropobles catalans van seguir el ple des de l'hemicicle. La fotografia de família a les escales nobles de la cambra cristal·litzava aquesta jornada solemne i el seu significat pel món rural. D'aquest n'havia sorgit la proposta fa set anys i finalment la veia aprovada, no sense fer mans i mànigues per bastir un ampli consens municipalista i també entre els grups polítics. Cal felicitar els alcaldes i regidors que han esmerçat hores i dies al llarg de tot aquest recorregut. A casa nostra, es poden personificar en l'alcalde de Torrebesses i expresident de l'Associació de Micropobles, Mario Urrea, qui havia encapçalat la demanda.
Tot i l'alegria compartida, entre els presents també hi havia una dosi de cautela que es va expressar tant durant el debat parlamentari com per veu del món local: ara cal desplegar la llei i fer-la efectiva en totes les seves ambicioses i transformadores pretensions. Si no es concreta en un calendari ni es destinen fons suficients per reconèixer el fet rural i les seves particularitats, el camí haurà sigut en va. Després de la primera passa ve la segona i, havent agafat una mica d'aire, les entitats que han portat el text al Parlament hauran de continuar pressionant perquè l'enorme entesa aconseguida amb l'aprovació del marc normatiu no sigui una llosa.
L'abstracció per aconseguir el consens pot portar a la indefinició. I les apel·lacions a l'acord gairebé unànime a la immobilitat. De les paraules als fets. Els beneficis tant pel funcionament de l'administració local com per la millora de les condicions de vida dels habitants del món rural hauran de ser visibles en un termini raonable de temps. De nou, força i encerts als qui ho han lluitat fins ara, i que els representants garriguencs hi continuïn tenint protagonisme. La singularitat normativa pel món rural sembla avui més clara i compresa, i caldrà seguir-hi apostant.