Un dels principals reptes en una comarca envellida com les Garrigues és on i com viurà la nostra gent gran. Ja fa unes quantes dècades que el paradigma ha canviat i allò de tres generacions compartint sostre és anecdòtic. La incorporació de la dona al món laboral, l'augment de la mobilitat i l'èxode rural han configurat un panorama en què la gent gran, quan esdevé depenent, ho té realment difícil per tirar endavant d'una manera digna. La cura de les persones grans, si són a casa, encara recau majoritàriament en les dones, que carreguen amb una segona o tercera jornada laboral (la feina, la canalla, la casa, els pares... fins i tot els sogres). Més enllà d'un equilibri de gènere en les càrregues domèstiques, és molt necessari trobar altres fórmules generalitzables per atendre la població de més edat, tenint en compte, a més, que proporcionalment cada vegada serà més nombrosa.

Si parlem de residències, centres de dia i centres de serveis, la comarca ha anat fent passos endavant, amb la posada en marxa els darrers anys, per exemple, d'una residència a Cervià, centres de serveis a Maials, la Granadella, Vinaixa o Castelldans, més el que aviat començarà a l'Albi, un nou centre de dia a Torregrossa, ampliacions en algunes de les residències ja existents... Però encara falta molta capacitat per absorbir la demanda. El projecte de l'antic hotel de Masia Salat, amb cent places, hi ajudaria, sí. És un edifici en desús que és bo aprofitar-lo. Però també cal pensar en equipaments dins de les poblacions. Un dels afanys amb què treballen els professionals del sector és que els interns o usuaris continuïn mantenint vincles amb l'exterior i formin part activa de la comunitat que els envolta i que els ha vist néixer, créixer i envellir. Passar l'última etapa de la vida en un lloc aïllat i aliè, per molt confortable que sigui, no hauria de ser l'opció prioritària. Per això, cal una aposta forta de país per tenir centres al màxim de pobles possible. És un repte majúscul. I, tal com es va apuntar a la jornada celebrada al maig a les Borges sobre quin futur residencial ens espera, fora bo de complementar-lo amb models alternatius que permetin l'estada a casa el màxim de temps possible.