El bosc havia estat sempre una font d'obtenció de recursos, que complimentava les migrades arques de molts pagesos i jornalers: començant per les herbes remeieres, els fruits silvestres (com l'arboç o la servera), la caça (conills i llebres), la recollida de bolets, també s'hi posaven arnes per la mel, s'hi feien feixos de branca de pi per vendre als forns de pa, feixos de brossa (herbes del sotabosc) per coure els forns de calç, els troncs ferms i rectes es venien per puntals de mina, aprofitant els indrets amb més reboll o alzina en podies fer carboneres, a l'hivern baixaven els ramats d'ovelles del Pirineu per pasturar-hi i, si tenies un bon bosc, en podries vendre la fusta que et permetia fer unes obres de millor a casa o potser obtenir un bon ingrés per ajudar a comprar un tractor... Eren temps on, un bon bosc, era també un símbol de riquesa i productivitat.

Amb la mecanització, la industrialització i l'èxode rural, a partir dels anys 60 del segle passat, el bosc deixà de ser una font de recursos i progressivament es va anar abandonant, com molts camps de conreu i la gent del món rural, majoritàriament va passar a viure "d'esquena" al bosc. Passades unes dècades, amb l'arribada del turisme rural, es redescobreix el bosc com espai de contacte amb la natura, indret idoni per passejar, anar amb bicicleta o sortir a córrer. Durant aquest impàs, però, el bosc mai va deixar de ser el lloc de caçadors, tofonaires o boletaires.

La manca de gestió continuada va convertir el bosc en un polvorí, ple de branques seques -per exemple- i ha suposat que els boscos esdevinguin un greu perill per la propagació dels incendis forestals i, per tant, per la preservació del medi rural. La silvopastura permet una gestió de la massa forestal a partir de la pastura de ramats que mantenen net el sotabosc i, prèvia a un esponjament i tala selectiva dels arbres, possibilita el manteniment d'un bosc força net. La creació de franges perimetrals a partir de la pastura de ramats comença a ser una realitat a les Garrigues. Si ho voleu veure in situ podeu atansar-vos a Tarrés on actualment hi ha un ramat de cabres al paratge de Fontfreda i un grup de cavalls als Plans.