Sembla que és arribada l'hora de la consciència sobre el canvi social més profund que s'ha donat a Occident en aquests últims temps i que ha estat la tendència a la desaparició de la pagesia, com ja han comentat pensadors del nivell d'en Pier Paolo Pasolini, amb una situació de trencament i de desvinculació de molta part de la població dels vincles amb la natura i les formes humanes de transformar-la atàvicament, i que pot comportar traumes i fissures difícils de preveure pel que fa a l'allunyament de l'espai d'on venim i que hem anat abandonant vers una teòrica modernitat i progrés social que ha fet recular pageses i ramaderes a un menyspreu amb uns estereotips com la consideració de la ignorància i poc prestigi social, laboral, professional, etc., de tot allò que fa referència a l'agricultura, la ramaderia i el seu món.

Molts cops pageses i ramaders són considerats persones amb poca cultura i sense coneixements científics. El pagès, la pastora, utilitzen constantment un mètode científic que és el de l'observació i donen resposta a reptes de malalties i plagues de forma coherent i amb dades ben acurades; una altra cosa és que no interessin a qui voldria que tot fos exclusivament de laboratori i medicalitzat.

Hi ha un moviment de conscienciació vers aquesta pèrdua de contacte i coneixements entre el món rural i el món urbà; a vegades aquest apropament dels urbanites no deixa d'ésser tòpic i amb formes de condescendència o fins i tot d'una adequació de certes pràctiques pageses i ramaderes amb una concepció poc realista. Estaria bé, penso, fer una revisió de l'actual uniformització legislativa que tingui com a objectiu el desenvolupament del país segons la qualitat de vida, així com un pas del local al territorial per fer un país harmònic.