Aquests dies he tingut el privilegi d'observar i fer de testimoni de la paridera de primavera d'un dels ramats d'ovelles de les Garrigues. No ha estat la primera però tampoc en porto gaires i, comentat amb els pastors, diuen "mai saps del tot com anirà cada paridera", pel que cada vegada és diferent encara que ja puc dir que l'experiència és un grau i dona una perspectiva diferent de la primera vegada que ho vius. Ara ja puc intuir quan una ovella és a prop de parir: uns dies abans se li infla la vulva i li baixa el ventre, i aquests són els símptomes de l'última que he observat: aixeca la cua, bala amb un so especial, molt seguit i ronc, s'ajeu i estira el coll cap al cel com demanant ajut, es torna a aixecar i torna a jeure. Això pot durar una bona estona o no. Veig les potes del corderet que aguaiten, són les davanteres i tot seguit el cap, l'ovella s'aixeca i encara que poden parir estirades o dretes aquesta ho fa aixecada i ja és fora el corderet, l'ovella el neteja amb llepades continuades i l'estimula perquè respiri i es sequi, s'aixeca el corderet, aquest té unes potes ben fermes, és ben quadrat i ara ja mama del colostre o llet primera, feina imprescindible per obtenir les defenses necessàries, mou la cua insistentment, molt bon senyal. Aquest ha estat un part perfecte sense problemes sobrevinguts, en un espai obert i tranquil, algun altre dia explicaré un de complicat i que ha calgut l'ajut del pastor.
Ara per ara aquesta paridera de primavera d'enguany és força equilibrada malgrat el temps tan inhòspit entre freds i calors, vents i pluges que hem tingut, encara que pels habitants de la intempèrie com són els pastors és una primavera de manual i ja se sap "Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena".