Quan fa tres anys, la Generalitat va anunciar la redacció del Pla Territorial per a la Implantació de les Energies Renovables (Plater), destinat a fixar els objectius de renovables per l'any 2050 a partir d'una distribució de potencial per comarques, és a dir, a partir de quotes comarcals més o menys equilibrades en base a la demanda de cadascuna, va sonar bé. Vist des d'aquí, era raonable esperar un marge a l'alça en funció d'altres factors. Però era una ordre de magnitud que semblava que ens situava al fil dels grans líders europeus en la matèria com Alemanya, amb instal·lacions solars i eòliques distribuïdes arreu, sense grans diferències d'implantació entre territoris.

Però no. En la versió que ha estat detallada als alcaldes en seu comarcal, el resultat és que el Pla posa el greuge territorial negre sobre blanc, i el blinda amb la cobertura d'un pla territorial sectorial que jurídicament està per damunt del planejament urbanístic i l'autonomia municipal. S'ha acabat la partida. La jugada és rodona: acumula la meitat de la futura potència eòlica a les cinc o sis comarques habituals, aquest cop amb les Garrigues com a líder indiscutible, i atomitza gran part de la resta en petites sumes. Com que la lògica del sector es basa a concentrar instal·lacions al voltant de les costoses infraestructures d'evacuació (línies de molt alta tensió i subestacions), a hores d'ara ja es pot deduir que els 300 molins de les Garrigues es faran, però gran part del potencial escampat a la resta de comarques no s'instal·larà mai.

Però això no és un problema perquè la demanda estimada per al 2050 ja s'ha calculat a l'alça, preveient que a la major part del país sols hi prosperaran els parcs solars que evacuen directament a la xarxa d'alta i mitja tensió existent. Tot una farsa, documentalment molt ben travada, per arribar al punt de sempre, però aquest cop amb el valuós aval d'un gran gruix de comarques beneficiades que, matisos a banda, tindran motius per beneir el pla. I al nostre costat de la reixa, el grupet de les comarques castigades, les de sempre. I aquest cop, les Garrigues, amb la llufa més grossa.