Des del 2017, el sistema educatiu català aposta per un model d'escola inclusiva. Un model que defensa que tots els infants, independentment de les seves capacitats o necessitats, han de poder compartir espais, aprendre junts i sentir-se part de la comunitat educativa. Sobre el paper, el compromís és clar. Però la realitat quotidiana sovint dista molt d'aquest ideal. Encara que cada any hi hagi més recursos, la percepció és que mai n'hi ha prou. Recentment, he treballat durant cinc mesos en un menjador escolar, i aquesta experiència m'ha permès veure de prop algunes de les mancances que s'arrosseguen. Falten vetlladores i monitores amb formació específica per atendre infants amb necessitats educatives especials.
El menjador escolar no és només un espai per dinar. És un espai educatiu i social, però també és un dels moments més intensos del dia: soroll constant, moviments continus, converses simultànies, olors fortes, canvis de ritme. Per a molts infants és només un entorn animat; per a un infant amb TEA, pot ser un entorn aclaparador des del punt de vista sensorial. I això no és inclusió, estem demanant a qui té més dificultats que s'adapti a una forma de fer per la qual, possiblement, no està preparat.
No n'hi ha prou amb tenir un infant amb un suport al costat, sinó que a més de ser-hi, ha de poder participar i progressar. Quan no hi ha prou personal o aquest no té la formació adequada, les situacions d'angoixa es gestionen com es pot, sovint amb improvisació i bona voluntat, però sense les eines necessàries. I la bona voluntat, tot i ser imprescindible, no substitueix els recursos.
No podem parlar d'escola inclusiva si alguns infants queden desatesos. La inclusió no és només permetre que hi siguin; és garantir que hi estiguin bé i que se sentin compresos. Els infants amb necessitats educatives especials no necessiten privilegis. Necessiten comprensió, suport i entorns pensats també per a ells. Si realment volem una escola inclusiva, he m de començar per dotar-lo de recursos reals i garantir que tots els espais siguin segurs i respectuosos amb la diversitat. Perquè la inclusió no es proclama, es construeix cada dia.