Un bon amic pel meu aniversari m'escriu una frase sorprenent: "Molta vida als anys!". Vaig pensar, doncs sí, "molta vida al temps!". En aquest entorn digital que ens embolica a tothom, com de valuós seria dedicar temps de qualitat als nostres infants i adolescents, i a nosaltres mateixos? Ens amoïnen tant les pantalles que deixem de parlar de nosaltres. L'accés al món digital és l'exemple ideal que ens situa davant de les nostres pròpies pors, del nostre desconeixement d'aquest entorn i de com ho vivim tots plegats. Per una banda, respondre amb prohibicions i accions reactives davant d'un món digital que ja és una realitat, no pot ser massa bo; i per l'altra la tendència a incorporar-nos a la novetat digital sense parar-nos a pensar en què consisteix respon a la nostra realitat, al nostre temps... amb poca vida.

Posar vida al temps és qüestionar-nos la qualitat de les coses que fem tant en el món analògic com en el digital, hi tenim dret. I també el deure de saber-nos educar en una vida plena de tecnologia. Convindreu amb mi que les grans corporacions no busquen el nostre benestar, sinó el nostre consum, o sigui, el seu benefici. Però, on podem trobar els recursos necessaris per comprendre aquest món tecnològic que ens engoleix amb una celeritat extrema?
Una proposta: cerquem incansablement aquelles ofertes que ens permetin posar molta vida al nostre temps, que ens facilitin pensar, gaudir, aprendre, crear, decidir, expressar i sobretot qüestionar-nos què hi ha darrere de les pantalles. Això sí, amb calma i bona actitud per poder descobrir aquells paranys en els quals caiem justament per no pensar gaire.

I si no és el cas, no passa res, sempre podem anar a córrer, a caminar o al gimnàs i creure'ns amb convicció que, només així, fem salut. Apa, molta vida als anys!