En ple segle XXI, i després de dècades reivindicant el paper de la dona en la societat i en el món laboral, sembla que, si donem un cop d'ull a les xarxes socials, ens trobem davant d'un preocupant retrocés. Entre davantals, receptes casolanes i consells conjugals, triomfen les anomenades tradwives: esposes tradicionals que reivindiquen els rols de gènere clàssics i ens retornen a l'època daurada de les pin-ups.
Darrere d'aquesta aparent i innòcua defensa de la vida domèstica basada en una "lliure elecció", es difonen discursos antifeministes, negacionistes de la violència masclista o contraris als drets LGTBIQ+. Tot això amb una gran projecció pública, de la qual es poden beneficiar i lucrar-se gràcies, paradoxalment, als drets i llibertats conquerits pel feminisme al llarg de la història. Perquè no ho oblidem: darrere d'aquest fenomen també hi ha negoci. Marques i patrocinadors impulsen moltes d'aquestes figures mediàtiques que propaguen aquests corrents ideològics, convertint el masclisme en un producte atractiu i consumible.
El feminisme sempre ha defensat el reconeixement polític, social i econòmic de les cures. Dones de totes les generacions sabem què significa la càrrega mental: organitzar la casa, cuidar els fills, renunciar a temps propi o reduir jornades laborals. Acabar amb els rols imposats i la divisió sexual del treball forma part del camí cap a la llibertat individual i col·lectiva. Per això sorprèn veure discursos que intenten presentar la submissió femenina com una elecció moderna i empoderadora.
Evidentment que cuidar la gent que estimem, decorar la casa o cuinar una recepta familiar no és cap problema. El debat sobre les tradwives no hauria de convertir-se en una guerra entre dones que treballen fora de casa i dones que decideixen dedicar-se a la família. La qüestió central és una altra: quan una dona basa la seva identitat exclusivament en la servitud cap a la seva parella, un home heterosexual. Feministes o no, si volem mantenir els drets i les llibertats assolides, caldrà educar la mirada crítica dels i les nostres joves davant d'aquest adoctrinament disfressat d'estètica i tradició, però que fa olor d'interessos polítics i ideològics.