Surto a passejar tot aprofitant que bufa la Marinada. Abandono el Forn Vell i acaricio la punta de la plaça. Encarrilo el carrer del Carme, passo per davant de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, davant de cal Malo, i arribo fins al Palau del Marquès a l'altre extrem del carrer. Raval del Carme enllà faig camí fins a l'altura de cal Maco, on, aprofitant el semàfor, travesso l'avinguda tot buscant l'ombra del tard. Passo davant la mesquita on la canalla s'agombola mentre esperen als pares tot parlant català. Davant del CAP s'aixeca el monument de la plaça de la Llibertat, dedicat a Lluís Companys, que inaugura, tot saludant, l'avinguda del president Macià. Em venen a la memòria fotografies de fa temps, amb Maria Macià visitant les Borges. M'endinso avinguda amunt, seguint la franja per a vianants, trepitjant la terra, buscant una ombra que encara hi manca, entomant el lleuger ascens que m'espera fins a la rotonda del Consell, o dels Mossos, segons a qui preguntis.
De tornada desfaig el camí. Ho faig des d'una cota més alta, que et permet veure la ciutat en perspectiva. De dins a fora i de fora cap a dins. Les Borges, poble bombardejat, ocupat, sotmès, recuperat, emancipat, crescut, decaigut, oblidat, abandonat, estimat i menystingut. Pel camí, gent jove que ha recuperat la moda skater que m'agradava de jove, padrins immortals asseguts al sinofós, un empresari conduint un jeep negre amb l'aire condicionat a tot drap, una treballadora amb l'uniforme fent un sprint perquè li comença el torn, unes padrines que fan el tomet de la tarda (al matí, ben-d'hora-ben-d'hora, fan el primer), les que venen de missa i les que no hi van, els que treballen de nit sortint ja de casa, i els que es miren la posta de sol des del balcó estant. Botigues tancades de fa molt de temps, supermercats oberts, cases envellides i un bar amb gent a la terrassa. Per aquí van passar tots: Macià i Companys, Nin i el Noi del Sucre, Navés i Viles, Mias i Cambó. I tots van deixar empremta. Algunes més profundes que d'altres. Arribo a casa. Acaricio la balustrada de fusta del padrí Modest. Saludo el balancí on sempre s'asseia la padrina. I em preparo alguna cosa per sopar.