Fa uns dies em va arribar a les mans un conte que tractava el tema del deslletament. El conte anava sobre una mare que volia deslletar el seu fill, que ja tenia uns anyets, i de les contradiccions que això li suposava. Cap referència a les reaccions que hi tenen els nens. Per a fer-ho, es proposava de fer una festeta en què es mirava de substituir per un altre el benestar que per a l'infant implica el fet de popar. Finalment, com és prescriptiu, l'infant ho acceptava tranquil·lament i tothom acabava feliç. Com a colofó, l'epíleg (tot un seguit de consells i instruccions) afirmava que el fet de despopar el podia decidir l'infant, la mare, o discutir-se entre tots dos, com si el nen n'hagués de ser capaç.
Una mica més endavant, el mateix epíleg sí que feia algun petit comentari sobre com reaccionen la pràctica totalitat de nens quan se'ls treu la popa i que si això passava, la mare no s'ho havia de prendre amb frustració. Gràcies, home. No t'ho agafis amb frustració, però el model que jo et proposo és tan allunyat de la realitat que hi contribueix de manera clara.
Em centro en aquest llibre, però la crítica és perfectament extensible a tot el moviment de criança respectuosa, un corrent psicològic que posa l'infant absolutament al centre de tot, ven una imatge de felicitat completament allunyada de la realitat del dia a dia (com a mínim de la meua i de tot el meu entorn), i que atorga als nens unes capacitats de raonament que a vegades no trobem ni en els mateixos adults. I que com a resultat acaba deixant de banda d'altres aspectes absolutament essencials per a una bona criança, com són la relació amb la parella i cuidar-se un mateix. Uns aspectes que pel que es veu no deuen servir per a fer contes. En coneixeu cap que tracti d'una parella amb bon estat de salut que com a conseqüència tenen la paciència suficient per a criar els fills amb sentit comú?
Amb això no vull dir que el moviment no faci bones aportacions, ni que sigui totalment desestimable; hi ha més colors que el blanc i el negre. Però fa l'efecte que en aquest camp ha passat el mateix que a l'escola: ens volem allunyar tant del model anterior que ens hem acabat passant de frenada.