La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre -la CHE- el desembre del 2025 va publicar l'informe sobre el control de plaguicides de les aigües superficials de la conca de l'Ebre del 2024. L'estudi fa referència dels indicadors de la contaminació difusa de les aigües a causa de les activitats agrícoles. Els punts de control s'han ubicat en trams dels rius on hi ha els retorns de les principals zones agrícoles abans de la desembocadura al riu principal i, també, en diferents punts del riu Ebre. Un detall important, s'han inclòs controls ubicats en trams del riu on hi ha la captació d'aigües de consum de la població.

Les dades obtingudes del mostreig tenen com a referència les Normes de Qualitat Ambiental de la UE que fixa les concentracions de risc per tenir en compte la protecció de la salut humana i del medi ambient. Són plaguicides catalogats com a substàncies perilloses, per la seva persistència, bioacumulació i toxicitat.

De tot el ventall de productes analitzats destaquen: els Metaclors i el Glisofat. De l'un i l'altre també han analitzat el metabòlit de degradació que es defineix com: el residu o subproducte resultant de la descomposició d'una substància (com un medicament, plaguicida o nutrient) dins d'un organisme viu o al medi ambient. I filant més prim, l'estudi posa en relleu l'afectació que suposa l'ús extens de l'herbicida glisofat. Sense oblidar la resta de plaguicides que cada cop són més presents.

Les dades hi són. Són el reflex d'una evidència que s'intueix. Al tram final de l'Ebre criden: l'aigua és vida! Un crit de denúncia que s'hauria d'estendre per tot arreu. L'aigua ja no és aigua. L'aigua viva: l'aigua que raja, brolla o flueix de manera natural. Aquesta que ens hauria de venir per "les venes" -com apuntava l'autor- poca vida li resta.